Anys previs a 1970: L'impuls del projecte

L'arquitecte Joaquim M. Casamor i el botànic Joan Pañella van aprofitar el microclima càlid de Montjuïc (orientat al mar i protegit del vent fred) per projectar un jardí de cactus i plantes exòtiques que no sobreviurien en altres parts de la ciutat.

Fase d’estudi i assaig: Aclimatació

Abans de construir el jardí, es van fer rigoroses proves d'adaptació. Es van portar espècies de les Canàries, Andalusia i altres col·leccions per comprovar la seva resistència a la humitat i a les temperatures de Barcelona.

Urbanització de l’àmbit de Montjuïc: Disseny del paisatge

Es va adaptar un terreny molt escarpat que antigament acollia pedreres. Es van construir camins serpentejants, escales i murs de contenció per plantar la col·lecció botànica de forma segura, aprofitant les vistes al mar.

Març de 1970: Inauguració

El jardí va obrir oficialment les portes, rebent el nom del poeta mallorquí Miquel Costa i Llobera. Ràpidament es va convertir en un dels parcs de cactus i suculentes més destacats d'Europa.

Anys posteriors: Restauració i supervivència

L'espai va patir la pèrdua de moltes plantes a causa de gelades històriques (com les de 1985 i 2001). A més, entre 2006 i 2011, el parc va haver de tancar per fer grans obres d'enginyeria per estabilitzar la muntanya i evitar esllavissades.

Actualitat: Un referent internacional